La mateixa pedra

Ja ho diuen: l'home (i la dona) és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Aquesta tarda ha tornat a trucar la noia del Telemarketing Agressiu. Devien ser dos quarts de tres i estàvem a punt de dinar a la sala de reunions de l'oficina. Hauria pogut agafar el telèfon la meva companya, però he estat jo. També és mala sort... La noia ha dit el nom de la seva empresa i l'he oblidat en el mateix instant que el pronunciava perquè l'avorriment del to era inconfusible: Telemarketing. L'operadora volia saber -per enèssima vegada- amb quins equips informàtics comptàvem per fer-nos els nous catàlegs de no sé què. Li he dit que era inútil perquè a la meva ONG (http://www.bancderecursos.org) ens dediquem a enviar recursos al Tercer Món i rebem moltes donacions de material; ni tan sols hem de comprar el tònner. Però no he pogut acabar d'explicar-li perquè ha penjat. Ras i curt. Només llavors l'he reconeguda: era ella, la del Telemarketing Agressiu. M'ha sorprès tant com fa dos mesos, però per motius diferents. Si la darrera vegada es va indignar fins al punt d'insultar-me perquè havia tallat la comunicació, perquè aquest cop ho ha fet ella? És que només els venedors tenen el dret de ser escoltats?