Regals per a tothom?

L'Ainoa té tres anys i en farà quatre el proper mes d'abril. És prima, rosseta i molt desperta, potser massa. Com tants altres infants d'avui, l'Ainoa és filla única (del meu cosí) i probablement ho sigui sempre. També és néta única i neboda única, i tothom està per ella. Té tot allò que demana; la seva voluntat és un decret amb rang de llei. Des que va néixer sent fascinació per tot allò que tingui a veure amb les bruixes (la meva mare li ha explicat moltes històries) i aquest Nadal, a Roma, li he comprat una befana. Imaginant-me la cara que farà l'Ainoa quan posi una moneda a la ranura i vegi com s'encenen els ulls i les rialles de la donota, me'n vaig a Alcoletge disposada a passar la segona tarda de l'any en família. Passem l'estona entre euros i monedes de cinc cèntims fins que el recurs de la guardiola s'esgota, així que ens disposem a cercar entreteniment en les fotografies (digitals) dels nostres darrers viatges a Portugal i Itàlia. La nena estira la bossa buida de l'ordinador i, és clar, al final fa cap a terra amb un grapat de CD's i cables. L'Ainoa retrocedeix espantada i jo, fent broma, li dic que els Reis no li portaran res.

Amb 28 anys acabats de complir, no recordava les emocions que podia desencadenar aquesta amenaça: la petita s'enfurisma i plora i crida refugiant-se en la padrina. Les estrelles, assegura amb la veu irada de sanglots, són al cel per a tothom, i els Reis escolten a tothom. No acabo de veure la connexió entre les estrelles i els Reis, però la teva seguretat em commou. Malgrat que t'equivoques, encara no ha arribat el moment de desencisar-te. Algun dia, Ainoa, descobriràs que hi ha gent que mai no rep regals.