Paciència!

M'acusen de manca de paciència perquè no he sabut esperar prou temps. Potser sí que és veritat... Fa tres anys que treballo en aquesta empresa i el darrer ha estat una espera constant. Primer, vam esperar que caiguessin sobre nosaltres les conseqüències dels canvis a Gerència -la substitució de l'antiga gerent, l'arribada del nou, l'arribada de tres directius que no substituirien ningú però cobrarien de valent-, després, que ens renovessin el contracte cada tres mesos -com si fossim cambrers en temporada d'estiu- i, per últim, que ens assumissin en plantilla convocant nou places d'una categoria inferior i fent simulacres d'entrevistes. Vam esperar que acomiadessin quatre companys i que ens recol·loquessin -a mi, a l'únic lloc on havia manifestat que no volia anar. Vam esperar que ens canviessin l'horari per fer-nos treballar totes les tardes, vam esperar que el nou edifici estigués a punt, que instal·lessin una màquina de fitxar i volguessin controlar tots els nostres passos sense fer ells el primer. Vam esperar, i tot el que venir va ser pitjor. Que em perdonin si no tinc paciència i me'n vaig sense esperar que vinguin temps millors...