Peresa

Confesso que el meu pecat capital és la peresa, i no sembla fàcil que em pugui redimir. Em dic: Faré això, faré allò... I al final del dia m'adono que no he fet res, o ben poca cosa... Avui, per enèssima vegada, em faig el propòsit d'escriure regularment en aquest bloc. Escriure per no perdre l'hàbit d'escriure i perquè és el que sempre he volgut. Escriure sobre el pare i el fill morts aquest estiu, els Jaumes de la meva vida. Escriure sobre la meva filla Ada, una microprematura que, contra tot pronòstic, va viure i viu cada dia més. Escriure sobre els malsons que m'angoixen i els somnis que m'alliberen. Sobre el que penso i el que veig, perquè la meva mirada és tan vàlida com qualsevol altra malgrat la peresa.