Perduts a la Xina

He somiat que recorríem la Xina. La mama, l'Esther, tu i jo. Caminàvem i caminàvem per terres inhòspites, de ciutat en ciutat, i en un determinat moment -segurament perquè la distància a recórrer era massa gran- hem decidit agafar el metro. Els túnels eren minúscules grutes, i per accedir-hi calia acotar l'esquena de valent. Les escales eren angostes, insegures. 63Crec recordar que jo m'he avançat, i després ens hem perdut els uns als altres. Jo us buscava angoixada, i finalment la mare m'ha dit que havies perdut el coneixement i t'havien trobat estès en una d'aquelles coves petites i mal il·luminades. Hem continuat el viatge però ja no teníem ganes de caminar, i ja no sabíem perquè recorríem la Xina.